dissabte, 31 de desembre de 2011

EL FANTASMA DESTACAT: CANVIS DE SEXE MOLT... SALATS

Avui és el dia! Sant Silvestre! Els qui vulgueu canviar de sexe... avui teniu l’oportunitat!


Fins ben entrat el segle XVIII, als voltants de totes les rieres, rambles i sèquies de Barcelona subsistiren molins de farina o de sal que eren moguts per les aigües canalitzades. N’hi havia a la Riera Alta, a la Blanca, a la d'Horta, a la de l’Escuder, a les Basses de Sant Pere -mogut per les aigües del Rec Comtal- i, per descomptat, al carrer del Rec. Aquest, situat aproximadament a l’actual cantonada amb el carrer Princesa, era un vell molí de sal que, segons la veu popular, posseïa uns trulls molt especials: el qui s’hi deixava moldre podia mudar de sexe a voluntat. És a dir, sortir no de l’armari, sinó de la caixa de fusta en forma d’embut on tenia lloc la mòlta.

Perquè aquest prodigi es pogués produir, era indispensable que fos la mitjanit del dia 29 de febrer dels anys de traspàs, o bé la Nit de Sant Silvestre. És a dir, el 31 de desembre. O el què és el mateix, la Festa Major de les bruixes, doncs des d’antic es té a aquest sant pel seu patró. Així ho recorda el refranyer popular:

Sant Silvestre porta les bruixes pel cabestre.

Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra.

També es diu que és el dia de l’any en que les fetilleres tenen més poder i realitzen les més grans dolenteries i estralls. Si noten que per causa de l’edat decau el seu poder, aprofiten una Nit de Sant Silvestre amb lluna plena per a refer les seves forces bruixesques pel senzill mètode de mostrar-li el cul a l’astre de la nit, el qual els retorna la minvada virtut. Gràcies a això, qualsevol pot reconèixer sense dificultat les bruixes del seu barri: només cal que observi atentament els terrats de les cases a la recerca de dones amb les faldilles alçades i el darrera enfocat a la lluna.

Però tornem als canvis de sexe. Els nostres besavis, que encara van arribar a veure molins a Barcelona, estaven convençuts que en sonar la mitjanit de Sant Silvestre, en l’instant en que es produeix el canvi d’any, hom podia canviar també de sexe: d’home a dona o viceversa. La pols molta que manava de la mola, a mida que s’amuntegava anava prenent forma humana fins configurar-se degudament regenerada i de sexe diferent al que es tenia abans d’introduir-se al molí.

divendres, 9 de desembre de 2011

EL FANTASMA DESTACAT: LA PLAÇA DE LES ALTES FORQUES

Ara que s'acosta Nadal, sobretot, no se us acudeixi d’anar, per la Missa del Gall, prop del Mercat de Sant Antoni! Vegeu per què...

Les del portal de Sant Antoni eren Altes Forques. Això significa que els qui es gronxaven al compàs del vent a la punta del seu llarg i tètric braç eren grans criminals, ja que només per a ells es reservava aquesta mena de patíbul. Deien els barcelonins del segle passat que les ànimes d'aquests condemnats eren tan abjectes com el seu cor i la seva ment, i per això no eren volgudes no tan sols al cel sinó tampoc a l’infern, i quedaven suspeses en una misteriosa dimensió de l’espai, on patien una lenta extinció; una mena de segona mort espantosa. Impossibilitades de trobar repòs, aquestes ànimes esdevenien rabioses, es manifestaven en forma d’aparicions fantasmals i de fenòmens sobrenaturals, i revenjaven la seva desventura amb el primer mortal que ensopegaven. Les Altes Forques, amb la seva alçària extra, pretenien allunyar encara més del món dels vius les ànimes dels pitjors delinqüents.

Però per les festes nadalenques, com que el botxí no treballava i no es penjava ningú, els espectres dels enforcats de Sant Antoni celebraven les seves particulars revetlles al voltant del cadafal. A l’hora de la Missa del Gall recobraven la paraula i, enmig de renecs i grans riallades, s’explicaven els uns als altres els perversos crims que els havien dut al patíbul. Pobre del mortal que tingués la desgràcia d’escoltar aquestes converses! Corria el perill de tornar-se boig per sempre més, o veure’s encomanat de la maldat dels qui parlaven. Per contrarestar això, els barcelonins recitaven els dies d’ajusticiament i la nit de Nadal unes oracions especials per a penjats, per tal de desitjar-los un bon repòs i pregar a les ànimes en pena que no els fessin víctimes de la seva fúria.


Quan varen ser derrocades les muralles, aterrat el patíbul i urbanitzat el paratge, ningú no va voler adquirir el solar, perquè la gent deia que estava maleït. Finalment l’Ajuntament va haver de fer-se càrrec dels terrenys i decidí construir-hi el bell mercat de Sant Antoni, obra mestra de l’arquitectura del ferro, projectat per Antoni Rovira i Tries el 1859.